En aquell temps, el Senyor digué a Elies:
«Ungeix Eliseu, fill de Safat, d’Abel-Mehulà, perquè sigui el teu successor com a profeta.»
Elies se n’anà, i trobà Eliseu, fill de Safat, que llaurava amb dotze parelles de bous. Ell mateix guiava la dotzena parella.
Elies va fer com si passés de llarg i li tirà a sobre el seu mantell de profeta. Eliseu deixà els bous, corregué darrere Elies i li digué: «Vaig a besar el pare i la mare i vindré amb tu.»
Elies li digué: «Vés, torna a casa teva. Què t’he fet jo per impedir-t’ho?»
Ell se’n tornà, prengué la parella de bous, els matà, va coure la carn amb la fusta dels arreus, convidà la gent i se’ls van menjar. Després se n’anà amb Elies i era el seu ajudant.

1Re 19,16b.19-21

Salm Responsorial

Sl 15,1-2.5.7-8.9-10.11 (R.: 5a)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, Crist ens ha alliberat de l’esclavatge i vol que siguem lliures. Mantingueu-vos així. No us sotmeteu altra vegada al jou de l’esclavatge.
Vosaltres, germans, heu estat cridats a ser lliures. Mireu només de no convertir la llibertat en un pretext per fer el vostre propi gust. Si us estimeu, poseu-vos al servei els uns dels altres.
Perquè la Llei es troba tota en un sol precepte: «Estima els altres com a tu mateix.» Però si us mossegueu i us devoreu mútuament, penseu que acabareu destruint-vos.
Ara, doncs, us dic: Deixeu-vos guiar per l’Esperit, i no satisfeu els capricis de la carn. Perquè la carn es deleix contra l’Esperit i l’Esperit contra la carn. Esperit i carn lluiten l’un contra l’altre, per no deixar-vos fer allò que voldríeu. Si us deixeu conduir per l’Esperit, no esteu subjectes a la Llei.

Ga 5,1.13-18

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

Quan s’acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, ell resolgué decididament d’encaminar-se a Jerusalem. Envià alguns que s’avancessin, i ells, tot fent camí, entraren en un poblet de samaritans per buscar-hi allotjament. Però la gent no el volgué rebre, perquè s’encaminava a Jerusalem.
En veure això, els seus deixebles Jaume i Joan li digueren: «Senyor, voleu que manem que baixi foc del cel i els consumeixi?» Però Jesús es girà i els renyà.
I se n’anaren a un altre poblet. Mentre feien camí algú li digué: «Us seguiré pertot arreu on anireu.» Jesús li respongué: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap.»
A un altre, Jesús li digué: «Vine amb mi.» Ell li contestà: «Senyor, permeteu-me primer d’anar-me’n a casa, fins que hauré enterrat el meu pare.» Jesús li diu: «Deixa que els morts enterrin els seus morts, i tu vés a anunciar el regne de Déu.»
Un altre digué a Jesús: «Vinc amb vós, Senyor, però permeteu-me primer que digui adéu als de casa meva.» Jesús li respongué: «Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és apte per al regne de Déu.»

Lc 9,51-62

"El seguiment de Jesús és molt exigent"

Avui continuem amb els diumenges de durant l’any que vam iniciar després de Nadal i que hem interromput per la Quaresma i la Pasqua.
La litúrgia ens convida a prendre consciència de la nostra vocació i de les exigències que comporta. Ho veiem a l’evangeli. Hi tenim tres narracions de vocacions. Primer un s’ofereix dient: Us seguiré pertot arreu on anireu. Però Jesús li respongué: Les guineus tenen caus i els ocells nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap. Seguir Jesús suposa renunciar a tot, a tota seguretat. En la segona narració és Jesús qui crida i la resposta és: Senyor, permeteu-me primer d’anar-me a casa fins que hauré enterrat el pare. Però Jesús li diu: Deixa que els morts enterrin els seus morts, i tu vés a anunciar el Regne de Déu. L’anunci d’aquest Regne passa per damunt de la família: Jesús mateix n’és un exemple. Això no vol dir oblidar el quart manament sinó que seguir Jesucrist està per damunt fins i tot de la pròpia família. És semblant el tercer cas en el que també hom s’ofereix a seguir Jesús però posa una condició: Permeteu-me primer que digui adéu als de casa meva. La resposta de Jesús, un cop més, fa veure la urgència d’anar a anunciar el Regne: Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és apte per al regne de Déu. No hi ha temps per acomiadar-se de la família.
En canvi, en la primera lectura Elies sí permet a Eliseu dir adéu a la seva família: Vés, torna a casa teva. Què t’he fet jo per impedir-t’ho? I després d’acomiadar-se se n’anà amb Elies i era el seu ajudant. Les exigències de Jesús són superiors a les d’Elies. El Regne de Déu és molt més exigent, no permet demores. Sant Pau ens recordarà: Crist ens ha alliberat de l’esclavatge i vol que siguem lliures. Vosaltres heu estat cridats a ser lliures. Només qui és lliure de tot lligam, riqueses, possessions, família, interessos personals és apte per a seguir la crida de Jesús. Crist ens crida tots a seguir-lo renunciant a tot.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi